Moçambic es troba al sud-est d'Àfrica banyat per les aigües de l'oceà Índic. L'any 1505 Portugal el va colonitzar fins l'any 1975, quan va aconseguir la seva independència. Els anys següents, des de 1977 fins el 1992, la guerra civil va deixar el país en una situació molt fràgil. Moçambic arrossega encara problemes derivats dels anys de lluita per la independència colonial i de la guerra civil.

Actualment, tot i que durant les dues darreres dècades la qualitat de vida ha millorat notablement i s'han registrant avanços econòmics significatius, com el sector turístic, encara gran part dels seus habitants viuen per sota del llindar de pobresa. També és palès la deficiència de la sanitat que té com a conseqüència la propagació de malalties com la malària i la sida.

L'esperança de vida no supera els 45 anys, la taxa de mortalitat infantil es troba entre les més elevades del món, i el seu índex de desenvolupament humà és un dels més baixos del món; segons l'informe de 2016 sobre desenvolupament humà de les Nacions Unides (PNUD), Moçambic ocupa el lloc 181 d'un llistat de 188 països examinats. També cal destacar que la majoria de la població encara viu a les zones rurals i es troben en una situació molt vulnerable, i condicionada als cicles naturals de sequera i inundacions.

No obstant això, malgrat les dificultats del dia a dia i la falta de recursos i oportunitats del país, la gent té l'esperança d'un futur millor per als seus fills.  amb més oportunitats d'educació i feina, i confien amb la solidaritat internacional per ajudar-los a continuar endavant i sortir de la precarietat.


Beira

La nostra associació treballem a Beira, la quarta ciutat més poblada de Moçambic amb 533.825 habitants (2017), i que continua creixent a un ritme accelerat degut als desplaçaments de la població de les zones rurals cap a les ciutats. És una ciutat costera de la regió central del país, i compta amb un dels principals ports del sud-est d’Àfrica.

La ciutat ha experimentat un notable creixement econòmic durant els darrers anys però aquest desenvolupament no està arribant a totes les capes de la societat. Tot i així es respira un sentiment d’esperança i alegria entre la gent, que a nosaltres ens dóna encara més força per continuar afegint el nostre granet de sorra.